dijous, 8 d’abril del 2010
divendres, 19 de març del 2010
PICOROVER a l'EPSC del Campus del BaixLlobregat de la UPC
Atenció tripulació:
No us perdeu els vídeos sobre el robot que estudiants i professors de l'EPSC han dissenyat per enviar a la lluna i desplaçar-se per recollir imatges. Els trobareu a la pàgina web de l'EPSC.
Molts/es de vosaltres ja l'heu vist. Si voleu el darrer dia que vingueu us el podem ensenyar i podreu conèixer l'investigador l'equip que l'ha dissenyat (potser hi reconeixeu en Jordi Gutiérrez, el director científic de Baetulo XXI).
Fins aviat marcians i marcianes!
No us perdeu els vídeos sobre el robot que estudiants i professors de l'EPSC han dissenyat per enviar a la lluna i desplaçar-se per recollir imatges. Els trobareu a la pàgina web de l'EPSC.
Molts/es de vosaltres ja l'heu vist. Si voleu el darrer dia que vingueu us el podem ensenyar i podreu conèixer l'investigador l'equip que l'ha dissenyat (potser hi reconeixeu en Jordi Gutiérrez, el director científic de Baetulo XXI).
Fins aviat marcians i marcianes!
diumenge, 7 de març del 2010
divendres, 5 de març del 2010
dijous, 4 de març del 2010
Presentación grupo de domotica
Hola chicos, os cuelgo en imagenes la parte de texto de la presentación que hemos estado haciendo hoy (la 1a es la de "OBJECTIUS" y la útlima es la de "PRINCIPALS CONCLUSIONS DEL GRUP")
Faltan las 3 últimas que las haremos la próxima sesión.
Asignaroslas como os parezca mejor y practicar un poco para el próximo día.
Grup Telecomunicaions
Dia 23 de Febrer.
Avui hem treballat principalment amb un programa anomenat Arduino, juntament amb una placa informàtica que es deia igual.
IES Badalona - VII
Avui hem treballat principalment amb un programa anomenat Arduino, juntament amb una placa informàtica que es deia igual.
- Primer, ens hem dividit en grup de dues persones i cada grup tenia un ordinador.
- Després, els capitans ens han repartit a cada grup una sèrie de materials per poder connectar a la placa principal, la Arduino.
- Seguidament, quan ja estava tot connectat, utilitzant un senzill cable USB, hem connectat altre cop la placa Arduino amb l'ordinador, ho hem instal·lat i hem començat a fer varies pràctiques i proves, per exemple: gràcies a un sensor de calor, podíem fer variar la potència de llum d'uns LEDs; ha estat fàcil, només haviem de posar el dit al sensor perquè la temperatura pujés.
IES Badalona - VII
Grup De Producció Alimentaria
A la quarta sessió, hem decidit que com a font de proteïnes seleccionat els peixos per la seva alta resistència, creixement ràpid, ràpid maneig. També em discutit portar peixos d'aigua dolça perquè si portem peixos d'aigua salada tenim que portar sal. Dintre dels peixos d'aigua dolça seleccionen l'alimentació herbivora perquè si seleccionem l'allimentació carnivora, aixó significaria portar mes aliments. Per aconseguir les millors condicions de l'aigua per afavorir el desenvolupament dels peixos hem de considerar la temperatura, pH, O2, NH4, NO2, NO3. Si hi ha molt nitrats creixen plantes i les plantes necessiten oxigen i els peixos es queden sense i poden morir. Vam realitzar biometries ( pes i mida) i també em calculat la ració de menjar diària.
Valors:
pH: 6,9- 7,5
NO3: 5,0- 7,5 mg/L
NO2: 0,05 mg/L
NH4: 0,5 mg/L
O2: 6,3- 6,4 mg/L
Temperatura: 17,3 - 17,5 ºC
.IES LA PINEDA.
Valors:
pH: 6,9- 7,5
NO3: 5,0- 7,5 mg/L
NO2: 0,05 mg/L
NH4: 0,5 mg/L
O2: 6,3- 6,4 mg/L
Temperatura: 17,3 - 17,5 ºC
.IES LA PINEDA.
Grup Aigua
Avui hem treballat el consum de l'aigua a Mart. Primer hem fet diverses pràctiques de la vida quotidiana per saber el volum d'aigua que necesiteriem. Ens hem rentat les dents, les mans, hem fregat plats, gots, etc.
Hem mesurat els segons que hem tardat en fer això i després hem fet una mitjana per saber el que tardaria una persona a fer-ho un cop. Llavors, fent uns càlculs ens hem donat compte que consumim massa aigua per fer aquestes coses, perquè a més a més, també necesitem més aigua per cuinar, netejar, anar al vàter, etc.
La conclusió que treiem es que hem d'estalviar i reutilitzar l'aigua o bé extreura-la d'allà.
Fotos:
IES ISAAC ALBÉNIZ
Fotos:
IES ISAAC ALBÉNIZ
dimecres, 3 de març del 2010
GRUP RESIDUS
En aquesta tercera sessió va venir una experta en el tema de reciclatge de residus i ens va explicar que són els residus orgànics, d'on venen, què en podem fer i quins són els seus beneficis. Vem veure que era el compostatge, quin era el seu procés ( apartir dels bacteris, fongs i insectes ) i què es necessita per realitzar-lo ( aigua, oxigen, energia i proteïnes ).
Després vem anar al lavoratori on vem veure diferents tipus de compostos, i ens van enseñar quines maquines s'utilitzaven per al compostage.
La conclusió que vem arribar al acabar la sessió va ser que es necessita una planta de compostatge a la nostra base a Mart, que haura de estar al costat de l'hivernacle per aprofitar el ragadiu i l'oxigen i facilitar-ne el transport.
IES Pompeu Fabra.
Després vem anar al lavoratori on vem veure diferents tipus de compostos, i ens van enseñar quines maquines s'utilitzaven per al compostage.
La conclusió que vem arribar al acabar la sessió va ser que es necessita una planta de compostatge a la nostra base a Mart, que haura de estar al costat de l'hivernacle per aprofitar el ragadiu i l'oxigen i facilitar-ne el transport.
IES Pompeu Fabra.
L'altre dia vam fabricar uns coets químics amb ampolles de plastic, bicarbonat, vinagre, un tap, un fil i un troç de paper. El coet està preparat per quan li dones la volta el paper es desfa i el bicarvonat es mescla amb el vingre es produeix una reacció química que produeix gassos i fa augmentar la pressió. De tanta pressió els gassos obren el tap i el líqud surt propulsat i aixó fa que també ho faci el coet.
dimarts, 2 de març del 2010
grup de robòtica
Sessió del 22 de febrer.
De primer vam continuar muntant el prototip del robot afegint-li un sensor per mitjà del qual és capaç de diferenciar colors, seguidament li vam afegir una especie de pinça i una base per tal de poder agafar materials de poc pes i volum.
Desprès començarem a programar-lo amb l'ordinador per poder fer rutes més complexes i llargues, juntament amb proves de gir per poder definir els graus necessaris per girar en qualsevol angle.
IES Ventura Gassol
De primer vam continuar muntant el prototip del robot afegint-li un sensor per mitjà del qual és capaç de diferenciar colors, seguidament li vam afegir una especie de pinça i una base per tal de poder agafar materials de poc pes i volum.
Desprès començarem a programar-lo amb l'ordinador per poder fer rutes més complexes i llargues, juntament amb proves de gir per poder definir els graus necessaris per girar en qualsevol angle.
IES Ventura Gassol
Grup De Producció Alimentaria
En la Tercera Sessió vam treballar en la programació lineal per a calcular el volum mínim que havien d' ocupar els aliments, tenint en compte els nutrients que hauran d' ingerir. Vam tenir en compte la producció, quina es la seva composició i així optenir els mes adequats.
divendres, 26 de febrer del 2010
Grup Aigua
A la tercera sessió vam fer un analisi d'aigua al laboratori.
Teniem 3 mostres d'aigua: de mar, mineral i de l'aixeta.
D'aquestes mostres vam mesurar la quantitat de pH que hi havia, la conductivitat elèctrica i els nitrats i el residu sec.
La conclusió: és molt provable que l'aigua extreta de Mart no sigui potable i cal un laboratori per potabilitzar-la i, per si de cas, purificar-la.
IES ISAAC ALBÉNIZ
Teniem 3 mostres d'aigua: de mar, mineral i de l'aixeta.
D'aquestes mostres vam mesurar la quantitat de pH que hi havia, la conductivitat elèctrica i els nitrats i el residu sec.
La conclusió: és molt provable que l'aigua extreta de Mart no sigui potable i cal un laboratori per potabilitzar-la i, per si de cas, purificar-la.
IES ISAAC ALBÉNIZ
Grup domòtica
A la tercera sessió, al principi de tot, vam veure una presentació de domótica en la qual el contingut era: "Què és ?"; exemples d' aplicació i la seva utilitat. Després, vam veure com és una xarxa domòtica, els dispositius de sensors i actuadors, direccions físicas i direccions de grup, objectes de comunicació i els cinc passos de disseny d'una xarxa domótica.
Més tard, vam realitzar un exemple de disseny d'una petita instalació, on s'encenien unes bombetes que feien de persianes i llums en una habitació. Per últim, un exemple teòric i, finalment, el vam programar i vam veure una demo en programació real.
IES JÚLIA MINGUELL
Més tard, vam realitzar un exemple de disseny d'una petita instalació, on s'encenien unes bombetes que feien de persianes i llums en una habitació. Per últim, un exemple teòric i, finalment, el vam programar i vam veure una demo en programació real.
IES JÚLIA MINGUELL
dijous, 25 de febrer del 2010
GRUP ENERGIA
A partir de la práctica realizada, obtubimos la máxima eficacia de la potencìa de una placa solar con relacion a la unidad de masas y la comparamos en la energía nuclear obtenida a traves de internet. Para obtener la potencia maxima de la placa pusimos distintas resistencias para medir la intensidad y voltage se calculó la poténcia maxiam de la placa. Como conociamos la potencìa entrante en la placa pudimos calcular la eficacìa. nos dio un resultado del 3%, muy bajo debido a las condiciones de trabajo.
Teoricamente por el material que estaba fundada la placa el rendimiento seria de un 16%.
Los calculos realizados por nosotros para conocer la potència por unidad de mada de hicieron a partir de una eficacia del 10% comparando don los calores dados por Pablo, se llegó a la conclusión de que se obtenia mayor potencia por unidad de masa en placas solares que con energìa nuclear ( se ha de tener en cuenta el peso de reactores para obtener energia nuclear)
Teoricamente por el material que estaba fundada la placa el rendimiento seria de un 16%.
Los calculos realizados por nosotros para conocer la potència por unidad de mada de hicieron a partir de una eficacia del 10% comparando don los calores dados por Pablo, se llegó a la conclusión de que se obtenia mayor potencia por unidad de masa en placas solares que con energìa nuclear ( se ha de tener en cuenta el peso de reactores para obtener energia nuclear)
dissabte, 20 de febrer del 2010
GRUP RESIDUS
OBJECTIU:
Construir una deporadora per reciclar l'aigua, veure si es pot sobreviure a Mart amb l'aigua que hem deporat.
PROCEDIMENTS:
Hem construit una deporadora, utilitzan 3 mètodes: de filtració, decantació i floculació.
Hem construit un filtrador amb una ampolla amb grava gran, grava mitjana, sorra, una esponja filtradora i una mitja.
Primer hem decantat la mescla d'aigua llet i arròs, després la em filtrat, tot seguit la hem floculat, l'hem decantat i finalment l'hem filtrat de nou.
CONCLUSIONS:
És possible, però hi ha alguns inconvenients: el manteniment del filtre, la grandaria de la maquinaria,i la quantitat de clorur de ferro.
Construir una deporadora per reciclar l'aigua, veure si es pot sobreviure a Mart amb l'aigua que hem deporat.
PROCEDIMENTS:
Hem construit una deporadora, utilitzan 3 mètodes: de filtració, decantació i floculació.
Hem construit un filtrador amb una ampolla amb grava gran, grava mitjana, sorra, una esponja filtradora i una mitja.
Primer hem decantat la mescla d'aigua llet i arròs, després la em filtrat, tot seguit la hem floculat, l'hem decantat i finalment l'hem filtrat de nou.
CONCLUSIONS:
És possible, però hi ha alguns inconvenients: el manteniment del filtre, la grandaria de la maquinaria,i la quantitat de clorur de ferro.
divendres, 19 de febrer del 2010
GRUP DE LLENÇAMENT I TRANSPORT (IES BiO)
El Dimarts dia 16, el grup de llençament i transport vam estar investigant les formes més adequades i útils per arribar a Mart.
Vam estar estudiant les diferents formes de propulsar el coet i la manera més eficaç i més estalviadora d'energia per aconseguir-ho.
Anàvem a llençar un coet pero les condicions meteorològiques ens ho van impedir tenint-lo que pospondre al dilluns dia 22.
Vam investigar les forçes d'atracció dels diferents planetas i satèl·lits que compliquen les nostres formes d'arribar-hi a Mart.
Vam concloure que seria millor anar-hi amb petites naus amb parts del coet, material i carga util, un cop als 300 Km d'alçada montar-los allà dalt ja que seria més fàcil ja que no tindriem el problema d'aixecar un coet enorme de la Terra.
Vam estant jugan a uns jocs d'internet sobre l'atracció de la gravetat que patiria el nostre coet alteran la seva trajectoria.
Us enviem uns links del video Mars Rover que ens han enviat i dels jocs que vam probar.
http://2dplay.com/rocket-rescue/rocket-rescue-play.htm
Vam estar estudiant les diferents formes de propulsar el coet i la manera més eficaç i més estalviadora d'energia per aconseguir-ho.
Anàvem a llençar un coet pero les condicions meteorològiques ens ho van impedir tenint-lo que pospondre al dilluns dia 22.
Vam investigar les forçes d'atracció dels diferents planetas i satèl·lits que compliquen les nostres formes d'arribar-hi a Mart.
Vam concloure que seria millor anar-hi amb petites naus amb parts del coet, material i carga util, un cop als 300 Km d'alçada montar-los allà dalt ja que seria més fàcil ja que no tindriem el problema d'aixecar un coet enorme de la Terra.
Vam estant jugan a uns jocs d'internet sobre l'atracció de la gravetat que patiria el nostre coet alteran la seva trajectoria.
Us enviem uns links del video Mars Rover que ens han enviat i dels jocs que vam probar.
http://2dplay.com/rocket-rescue/rocket-rescue-play.htm
Grup: L'aigua.
Ens hem basat en la distribució de l'aigua a Mart.
L'activitat principal que vam fer l'últim dia va ser construir una xarxa de distribució d'aigua, fent un circuit.
Primer vam haver de triar el material adequat per les canonades i vam triar el PVC ja que és un material molt lleuger i fàcil de retallar.
També vam calcular la potència de la bomba d'aigua que transportava l'aigua per dins el circiut. Les pèrdues de càrrega i la potència de la bomba es calcules amb unes formules determinades.
Un cop fet el circuit i comprovada la seva distribució d'aigua vam observar el que passava si engegavem una, dues o les tres aixetes i el que passava és que: amb una aixeta oberta sortia molta aigua i amb les tres obertes en sortia menys ja que es repartia. Tot això ho regulava les vàlvules.
També vam veure el laboratori d'aquicultura , on hi havia diferents peixos.
IES ISAAC ALBÉNIZ
L'activitat principal que vam fer l'últim dia va ser construir una xarxa de distribució d'aigua, fent un circuit.
Primer vam haver de triar el material adequat per les canonades i vam triar el PVC ja que és un material molt lleuger i fàcil de retallar.
També vam calcular la potència de la bomba d'aigua que transportava l'aigua per dins el circiut. Les pèrdues de càrrega i la potència de la bomba es calcules amb unes formules determinades.
Un cop fet el circuit i comprovada la seva distribució d'aigua vam observar el que passava si engegavem una, dues o les tres aixetes i el que passava és que: amb una aixeta oberta sortia molta aigua i amb les tres obertes en sortia menys ja que es repartia. Tot això ho regulava les vàlvules.
També vam veure el laboratori d'aquicultura , on hi havia diferents peixos.
IES ISAAC ALBÉNIZ
Grup domótica.
Segona sesió.
Ens hem dividit en quatre grups, experts en diferents temes. Un grup estava basat en la domòtica en si, altre en les xarxes de comonucacions. El següent, de sistemes de domòtica, i finalment, el quart, vam estudiar les xarxes domòtiques i paquets de informció. Quan ja teníem la informació adient, els experts van exposar els seus temes a la resta del grup en una taula rodona. Conclòs aquest tema, vam posar en práctica els problemes sobre els paquets d'informació, enviament de dades, etc... Finalment, Alex, el nostre "professor" ens va ensenyar un programa basat en la captura de paquets IP.
IES JULIA MINGUELL
Ens hem dividit en quatre grups, experts en diferents temes. Un grup estava basat en la domòtica en si, altre en les xarxes de comonucacions. El següent, de sistemes de domòtica, i finalment, el quart, vam estudiar les xarxes domòtiques i paquets de informció. Quan ja teníem la informació adient, els experts van exposar els seus temes a la resta del grup en una taula rodona. Conclòs aquest tema, vam posar en práctica els problemes sobre els paquets d'informació, enviament de dades, etc... Finalment, Alex, el nostre "professor" ens va ensenyar un programa basat en la captura de paquets IP.
IES JULIA MINGUELL
Grup. PROD.ALIMENTARIA
A la segona sessió vam buscar possibles solucions per aconseguir un cultiu apropiat de vegetals a Mart.
Primer vam veure les dues possibilitats:
-Cultiu Hidropónic: Que es basava en un cultiu sense el contacte del sòl, les arrels de les plantes en entrar en contacte amb la solució nutritiva agafa tot el que necessita.
-Cultiu per compost: Es basa en un compost format per residus orgànics que substituiría la terra, i en empapar-lo en solució nutritiva, la planta tindria tot el que necessita.
Despres ens varem posar a preparar la solució nutritiva constituïda d'aigua destil·lada i sals minerals.
IES La Pineda
Primer vam veure les dues possibilitats:
-Cultiu Hidropónic: Que es basava en un cultiu sense el contacte del sòl, les arrels de les plantes en entrar en contacte amb la solució nutritiva agafa tot el que necessita.
-Cultiu per compost: Es basa en un compost format per residus orgànics que substituiría la terra, i en empapar-lo en solució nutritiva, la planta tindria tot el que necessita.
Despres ens varem posar a preparar la solució nutritiva constituïda d'aigua destil·lada i sals minerals.
IES La Pineda
dimecres, 17 de febrer del 2010
GRUP DE ROBÒTICA
En la primera sessió el grup de robòtica, vam estar parlant sobre els tipus de robots o objectes robòtics que necessitariem per a colonitzar Mart.
Es a dir robots que ens servisin per a tranportar material a Mart o bé robots que investiguessin el planeta del qual volem saber més informació.
Amb l'ajuda de la pluja d'idees feta a la sessió anteior, vam aprendre a construir un robot, vam construir un prototip dels robots que anirien a Mart.
Després vam veure les diferents parts d'aquest robot, els diferents funcionaments fent servir sensors de soroll, vista, etc. Per últim vam aprendre a programar-lo per simular com programariem un robot que estigués en la nostra colònia.
Avans de programar el robot, vam veure un power point on ens explicaven més coses sobre la robòtica: com era un robot, el seu funcionament, les parts bàsiques, perquè ens faria falta a Mart, etc. Ens va ajudar a entendre per que feiem tot allò i per augmentar els nostres coneixements sobre el tema.
IES VENTURA GASSOL
Es a dir robots que ens servisin per a tranportar material a Mart o bé robots que investiguessin el planeta del qual volem saber més informació.
Amb l'ajuda de la pluja d'idees feta a la sessió anteior, vam aprendre a construir un robot, vam construir un prototip dels robots que anirien a Mart.
Després vam veure les diferents parts d'aquest robot, els diferents funcionaments fent servir sensors de soroll, vista, etc. Per últim vam aprendre a programar-lo per simular com programariem un robot que estigués en la nostra colònia.
Avans de programar el robot, vam veure un power point on ens explicaven més coses sobre la robòtica: com era un robot, el seu funcionament, les parts bàsiques, perquè ens faria falta a Mart, etc. Ens va ajudar a entendre per que feiem tot allò i per augmentar els nostres coneixements sobre el tema.
IES VENTURA GASSOL
Grup Energia
En la segona sesió vam anar classe per classe preguntant quina quantitat d'energia necessitaven per fer l'activitat del seu grup, i amb quina energia funcionaria(solar, eòlica...)
Per l'absència del professor Pablo no vam fer l'activitat prevista d'aquest día.
Desprès vam fer una activitat amb un professor sobre l'energia nuclear.
Ángel Sánchez, David Blanco, Yeray García, Joshua Casanova, Melania Sánchez, Mary Edith i José Serena.
SES Badalona
Per l'absència del professor Pablo no vam fer l'activitat prevista d'aquest día.
Desprès vam fer una activitat amb un professor sobre l'energia nuclear.
Ángel Sánchez, David Blanco, Yeray García, Joshua Casanova, Melania Sánchez, Mary Edith i José Serena.
SES Badalona
dimarts, 16 de febrer del 2010
Grup de Telecomunicacions.
Avui hem començat la segona sessió en aquest projecte sobre Mart. Nosaltres, encarregats en la comunicació entre tripulants de la missió espacial BaetuloXXI. Per tal de poder-ho dur a terme necessitem dominar alguns programes informatics. Com per exemple: Processing.
Processing és una aplicació de codi obert amb un llenguatge per a la programació d'imatges animació i so. Va ser inventat per Ben Fry.
Amb aquest programa podem enviar instruccions per a que es dibuixi el que nosaltres volguem. Com a prova nosaltres hem insertat les coordenades de situació i tamany dels objectes que hem volgut que el programa dibuixés. Com a resultat hem obtingut el dibuix d'una casa.
Però es poden obtindre moltes coses mes.
Grup de telecomunicacions: Yaiza Terrón, David Mateo, Marc Moya, Arnau Abellàn, Eudald Boixaderas, Clara Almanza, Júlia Gil i Alex Martín.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Grup Residus
A la primera sessió vem pensar quines serien les funions que hauriem de fer o els problemes que hauriem de solucionar relacionats amb el titol del nostre grup (RESIDUS). Entre tots els membre vem pensar en:
Investigar que podem fer amb els residus que genera la base; una de les solucions que vem trobar va ser la de produir energia amb aquets residus, de marena que podran ser beneficiosos.
Al dividir-nos per fer el disseny de la colònia vem decidir que una de les sales que haurien decompondre la base estaria destinada als residus, aquesta hauria d'estar situada al costat de el taller i el lavoratori.
IES Pompeu Fabra.
Grup Energia
A la primera sessió del projecte Baetulo XXI, vam parlar de les diferents formes i dificultats d'obtenir energia per les colonies a Mart:
- Mart es lluny del sol, per això,es podria treure energia solar amb plaques.
- També es podria obtenir energia eólica,amb molins de vent, l'inconvenient es que hi han vents molt forts.
- No es descarta la possibilitat de obtenir energia nuclear a partir de reactors,pero aquests reactors serien dificils de portar cap a Mart
Mary Edith, Ángel Sánchez, David Blanco, Yeray García, Melania Sánchez, Mary Edith, Christopher Garrido, Joshua Casanova i José Serena.
SES Badalona
Grup Producció Alimentària
Nosaltres a la primera sessió de Producció Alimentària vam parlar sobre com tenia que ser l’alimentació del tripulants, i como tenien que fer per tenir suficient i les coses necessàries. Primer vam pensar que teníem que Proporcionar una bona alimentació sana i equilibrada. Segon Obtenir tots els aliments suficients per tot el viatge, i tercer la alimentació que hi hauria tendria que afavorir la moral de tots el tripulants. Llavors vam dir que allà a Mart necessitaríem un Hivernacle per els aliments. Per poder tenir tot tipus de aliments, Fruites, Hortalisses...
IES La Pineda.
divendres, 12 de febrer del 2010
Grup Aigua
El principal problema de l'aigua a Mart és que es troba en estat sòlid. Això és degut a que a Mart la pressió és massa baixa (entre 10 i 7 hP) i per molt que l'escalfem només aconseguirem aigua en estat gasós.
Per solucionar el problema la colònia ha d'estar presuritzada, és a dir a una pressió semblant a la de la Terra (1013 hP). Després fer això hauríem de disposar d'un magatzem d'aigua on hi hagués una bomba d'aigua que la passés a estat líquid i un sisitema de canonades per tota la colònia per poder distribuir-la.
IES Isaac Albéniz
Per solucionar el problema la colònia ha d'estar presuritzada, és a dir a una pressió semblant a la de la Terra (1013 hP). Després fer això hauríem de disposar d'un magatzem d'aigua on hi hagués una bomba d'aigua que la passés a estat líquid i un sisitema de canonades per tota la colònia per poder distribuir-la.
IES Isaac Albéniz
Grup domótica: Paràmetres a controlar.
En la primera sesió del grup Domótica, vam parlar del tema i extraguè: els paràmetres a controlar.
Van creure importants la climatització (controlador de funcions vitals), l'il·luminació i la seguretat exterior, de tots els que vam nombrar. Aquests paràmetres necesitaven unes característiques tecnològiques: lleuger, energicament eficient, sencill en el sentit de la facilititat d'instal·lar i programar i el seu manteniment. Més tard, el seu disseny en la colònia havia de ser pràctic en els susdits dipositius i adaptables. Cada dispositiu en l'habitació al seu laboratori, connectats mitjançant un cablejat superior (sostre), separats entre electrònic i domòtic per colors. Finalment, el seu disseny es basa en caixes empotrables en cada habitació, amb el seu dispositiu de protecció i servei.
Van creure importants la climatització (controlador de funcions vitals), l'il·luminació i la seguretat exterior, de tots els que vam nombrar. Aquests paràmetres necesitaven unes característiques tecnològiques: lleuger, energicament eficient, sencill en el sentit de la facilititat d'instal·lar i programar i el seu manteniment. Més tard, el seu disseny en la colònia havia de ser pràctic en els susdits dipositius i adaptables. Cada dispositiu en l'habitació al seu laboratori, connectats mitjançant un cablejat superior (sostre), separats entre electrònic i domòtic per colors. Finalment, el seu disseny es basa en caixes empotrables en cada habitació, amb el seu dispositiu de protecció i servei.
Valoració general de los 4 propostes (Grup de llençament i transport; IES BiO)
Base Juan Carlos I a l'Antàrtida (Font: web del CSIC)Hem mirat els projectes i podríem fer algunes valoracions de caràcter general. Hem mirat també fotos de la base Juan Carlos I.
1. Totes les bases són de forma rectangular. Quins avantatges o inconvenients té? Pot ser que una base en forma circular vagi millor ja que els vents de marts no toparan tan violentament con si fos una base rectangular.
2. Es podria construir una gran base o millor unes quantes de petites? Creiem que seria millor una gran base ja que la petita té l'inconvenient del transport en petits viatges.
3. Quina seria la millor de les 4 propostes de distribució general? La conclusió que treiem de les propostes és que les àrees relacionades han de estar juntes: cuina i hivernacle, per exemple.
4. Valorem positivament l'àrea de relax perqué creiem necessari una zona apartada per poder estar sol.
PS: Algú te el link al video que vam veure l'altre dia a la presentació?
dimarts, 9 de febrer del 2010
Dissenyant la colònia: proposta 2
A la nostre primera sessió en el grup de 16 persones, mentre anàvem dibuixant la nostre colònia a mart, anàvem debatin unes qüestions i dèiem quin era l’objectiu a la colònia de mart, entre altres coses. També vam arribar a la cort que per tenir el mínim per sobreviure, hem de portar molt de pes: Aquestes son alguns punts de la reunió
- Un mínim de 16 persones haurien d’anar a Mart
- L’objectiu d’aquesta expedició es científica. Sempre per investigar.
- A mart hi posarem: La nostre colònia permanent i resistent composta per un hivernacle (plantes, animals), habitacions per dormir i per relaxar-se (sala conjunta), una cuina, un lavabo, un aeroport, un laboratori, un taller de mecànica i construir, entre altres coses, un lloc on emmagatzemar l’energia.
- Aquesta energia podria ser solar, eòlica, residus orgànics que es cremarien i hauríem de re-utilitzar l’aigua que ens portéssim de la Terra
- Parlant de combustible, es molt difícil trobar una solució. Tot dependrà del que ens trobem a Mart ja que nosaltres no ens podríem emportar el doble de combustible per els dos viatges.
- En les comunicacions, hauríem de posar un satèl·lit a Mart i un altre a la Terra de molta potencia per reduir els temps d’espera.
A part de totes aquestes observacions, també vam veure que necessitàvem una zona de canvi d’atmosfera per prevenir ensurts i construir alguna mena de sistema de canonades i conductes per on circulessin l’aigua, l’energia i l’electricitat. Per tant, el temps aproximat del viatge serien 900 dies.
Dissenyant els espais de la colònia
A la sessió del passat divendres vam començar a plantejar-nos com havia de ser la nostra colònia. A continuació veureu en els següents posts les imatges dels croquis fruit del vostre treball en equip. Us animem a comentar les imatges i a discutir sobre la conveniència o no de la distribució que es proposa.
divendres, 5 de febrer del 2010
El Blog de Mart XXI: el quadern de bitàcola del projecte
Cada grup de treball podrà anar incorporant les seves conclusions, visions, experiències i reflexions sobre el projecte en aquest blog. Us convidem a fer-lo vostre i a convertir-lo en un veritable recull de la feina realitzada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)