A la tercera sessió vam fer un analisi d'aigua al laboratori.
Teniem 3 mostres d'aigua: de mar, mineral i de l'aixeta.
D'aquestes mostres vam mesurar la quantitat de pH que hi havia, la conductivitat elèctrica i els nitrats i el residu sec.
La conclusió: és molt provable que l'aigua extreta de Mart no sigui potable i cal un laboratori per potabilitzar-la i, per si de cas, purificar-la.
IES ISAAC ALBÉNIZ
divendres, 26 de febrer del 2010
Grup domòtica
A la tercera sessió, al principi de tot, vam veure una presentació de domótica en la qual el contingut era: "Què és ?"; exemples d' aplicació i la seva utilitat. Després, vam veure com és una xarxa domòtica, els dispositius de sensors i actuadors, direccions físicas i direccions de grup, objectes de comunicació i els cinc passos de disseny d'una xarxa domótica.
Més tard, vam realitzar un exemple de disseny d'una petita instalació, on s'encenien unes bombetes que feien de persianes i llums en una habitació. Per últim, un exemple teòric i, finalment, el vam programar i vam veure una demo en programació real.
IES JÚLIA MINGUELL
Més tard, vam realitzar un exemple de disseny d'una petita instalació, on s'encenien unes bombetes que feien de persianes i llums en una habitació. Per últim, un exemple teòric i, finalment, el vam programar i vam veure una demo en programació real.
IES JÚLIA MINGUELL
dijous, 25 de febrer del 2010
GRUP ENERGIA
A partir de la práctica realizada, obtubimos la máxima eficacia de la potencìa de una placa solar con relacion a la unidad de masas y la comparamos en la energía nuclear obtenida a traves de internet. Para obtener la potencia maxima de la placa pusimos distintas resistencias para medir la intensidad y voltage se calculó la poténcia maxiam de la placa. Como conociamos la potencìa entrante en la placa pudimos calcular la eficacìa. nos dio un resultado del 3%, muy bajo debido a las condiciones de trabajo.
Teoricamente por el material que estaba fundada la placa el rendimiento seria de un 16%.
Los calculos realizados por nosotros para conocer la potència por unidad de mada de hicieron a partir de una eficacia del 10% comparando don los calores dados por Pablo, se llegó a la conclusión de que se obtenia mayor potencia por unidad de masa en placas solares que con energìa nuclear ( se ha de tener en cuenta el peso de reactores para obtener energia nuclear)
Teoricamente por el material que estaba fundada la placa el rendimiento seria de un 16%.
Los calculos realizados por nosotros para conocer la potència por unidad de mada de hicieron a partir de una eficacia del 10% comparando don los calores dados por Pablo, se llegó a la conclusión de que se obtenia mayor potencia por unidad de masa en placas solares que con energìa nuclear ( se ha de tener en cuenta el peso de reactores para obtener energia nuclear)
dissabte, 20 de febrer del 2010
GRUP RESIDUS
OBJECTIU:
Construir una deporadora per reciclar l'aigua, veure si es pot sobreviure a Mart amb l'aigua que hem deporat.
PROCEDIMENTS:
Hem construit una deporadora, utilitzan 3 mètodes: de filtració, decantació i floculació.
Hem construit un filtrador amb una ampolla amb grava gran, grava mitjana, sorra, una esponja filtradora i una mitja.
Primer hem decantat la mescla d'aigua llet i arròs, després la em filtrat, tot seguit la hem floculat, l'hem decantat i finalment l'hem filtrat de nou.
CONCLUSIONS:
És possible, però hi ha alguns inconvenients: el manteniment del filtre, la grandaria de la maquinaria,i la quantitat de clorur de ferro.
Construir una deporadora per reciclar l'aigua, veure si es pot sobreviure a Mart amb l'aigua que hem deporat.
PROCEDIMENTS:
Hem construit una deporadora, utilitzan 3 mètodes: de filtració, decantació i floculació.
Hem construit un filtrador amb una ampolla amb grava gran, grava mitjana, sorra, una esponja filtradora i una mitja.
Primer hem decantat la mescla d'aigua llet i arròs, després la em filtrat, tot seguit la hem floculat, l'hem decantat i finalment l'hem filtrat de nou.
CONCLUSIONS:
És possible, però hi ha alguns inconvenients: el manteniment del filtre, la grandaria de la maquinaria,i la quantitat de clorur de ferro.
divendres, 19 de febrer del 2010
GRUP DE LLENÇAMENT I TRANSPORT (IES BiO)
El Dimarts dia 16, el grup de llençament i transport vam estar investigant les formes més adequades i útils per arribar a Mart.
Vam estar estudiant les diferents formes de propulsar el coet i la manera més eficaç i més estalviadora d'energia per aconseguir-ho.
Anàvem a llençar un coet pero les condicions meteorològiques ens ho van impedir tenint-lo que pospondre al dilluns dia 22.
Vam investigar les forçes d'atracció dels diferents planetas i satèl·lits que compliquen les nostres formes d'arribar-hi a Mart.
Vam concloure que seria millor anar-hi amb petites naus amb parts del coet, material i carga util, un cop als 300 Km d'alçada montar-los allà dalt ja que seria més fàcil ja que no tindriem el problema d'aixecar un coet enorme de la Terra.
Vam estant jugan a uns jocs d'internet sobre l'atracció de la gravetat que patiria el nostre coet alteran la seva trajectoria.
Us enviem uns links del video Mars Rover que ens han enviat i dels jocs que vam probar.
http://2dplay.com/rocket-rescue/rocket-rescue-play.htm
Vam estar estudiant les diferents formes de propulsar el coet i la manera més eficaç i més estalviadora d'energia per aconseguir-ho.
Anàvem a llençar un coet pero les condicions meteorològiques ens ho van impedir tenint-lo que pospondre al dilluns dia 22.
Vam investigar les forçes d'atracció dels diferents planetas i satèl·lits que compliquen les nostres formes d'arribar-hi a Mart.
Vam concloure que seria millor anar-hi amb petites naus amb parts del coet, material i carga util, un cop als 300 Km d'alçada montar-los allà dalt ja que seria més fàcil ja que no tindriem el problema d'aixecar un coet enorme de la Terra.
Vam estant jugan a uns jocs d'internet sobre l'atracció de la gravetat que patiria el nostre coet alteran la seva trajectoria.
Us enviem uns links del video Mars Rover que ens han enviat i dels jocs que vam probar.
http://2dplay.com/rocket-rescue/rocket-rescue-play.htm
Grup: L'aigua.
Ens hem basat en la distribució de l'aigua a Mart.
L'activitat principal que vam fer l'últim dia va ser construir una xarxa de distribució d'aigua, fent un circuit.
Primer vam haver de triar el material adequat per les canonades i vam triar el PVC ja que és un material molt lleuger i fàcil de retallar.
També vam calcular la potència de la bomba d'aigua que transportava l'aigua per dins el circiut. Les pèrdues de càrrega i la potència de la bomba es calcules amb unes formules determinades.
Un cop fet el circuit i comprovada la seva distribució d'aigua vam observar el que passava si engegavem una, dues o les tres aixetes i el que passava és que: amb una aixeta oberta sortia molta aigua i amb les tres obertes en sortia menys ja que es repartia. Tot això ho regulava les vàlvules.
També vam veure el laboratori d'aquicultura , on hi havia diferents peixos.
IES ISAAC ALBÉNIZ
L'activitat principal que vam fer l'últim dia va ser construir una xarxa de distribució d'aigua, fent un circuit.
Primer vam haver de triar el material adequat per les canonades i vam triar el PVC ja que és un material molt lleuger i fàcil de retallar.
També vam calcular la potència de la bomba d'aigua que transportava l'aigua per dins el circiut. Les pèrdues de càrrega i la potència de la bomba es calcules amb unes formules determinades.
Un cop fet el circuit i comprovada la seva distribució d'aigua vam observar el que passava si engegavem una, dues o les tres aixetes i el que passava és que: amb una aixeta oberta sortia molta aigua i amb les tres obertes en sortia menys ja que es repartia. Tot això ho regulava les vàlvules.
També vam veure el laboratori d'aquicultura , on hi havia diferents peixos.
IES ISAAC ALBÉNIZ
Grup domótica.
Segona sesió.
Ens hem dividit en quatre grups, experts en diferents temes. Un grup estava basat en la domòtica en si, altre en les xarxes de comonucacions. El següent, de sistemes de domòtica, i finalment, el quart, vam estudiar les xarxes domòtiques i paquets de informció. Quan ja teníem la informació adient, els experts van exposar els seus temes a la resta del grup en una taula rodona. Conclòs aquest tema, vam posar en práctica els problemes sobre els paquets d'informació, enviament de dades, etc... Finalment, Alex, el nostre "professor" ens va ensenyar un programa basat en la captura de paquets IP.
IES JULIA MINGUELL
Ens hem dividit en quatre grups, experts en diferents temes. Un grup estava basat en la domòtica en si, altre en les xarxes de comonucacions. El següent, de sistemes de domòtica, i finalment, el quart, vam estudiar les xarxes domòtiques i paquets de informció. Quan ja teníem la informació adient, els experts van exposar els seus temes a la resta del grup en una taula rodona. Conclòs aquest tema, vam posar en práctica els problemes sobre els paquets d'informació, enviament de dades, etc... Finalment, Alex, el nostre "professor" ens va ensenyar un programa basat en la captura de paquets IP.
IES JULIA MINGUELL
Grup. PROD.ALIMENTARIA
A la segona sessió vam buscar possibles solucions per aconseguir un cultiu apropiat de vegetals a Mart.
Primer vam veure les dues possibilitats:
-Cultiu Hidropónic: Que es basava en un cultiu sense el contacte del sòl, les arrels de les plantes en entrar en contacte amb la solució nutritiva agafa tot el que necessita.
-Cultiu per compost: Es basa en un compost format per residus orgànics que substituiría la terra, i en empapar-lo en solució nutritiva, la planta tindria tot el que necessita.
Despres ens varem posar a preparar la solució nutritiva constituïda d'aigua destil·lada i sals minerals.
IES La Pineda
Primer vam veure les dues possibilitats:
-Cultiu Hidropónic: Que es basava en un cultiu sense el contacte del sòl, les arrels de les plantes en entrar en contacte amb la solució nutritiva agafa tot el que necessita.
-Cultiu per compost: Es basa en un compost format per residus orgànics que substituiría la terra, i en empapar-lo en solució nutritiva, la planta tindria tot el que necessita.
Despres ens varem posar a preparar la solució nutritiva constituïda d'aigua destil·lada i sals minerals.
IES La Pineda
dimecres, 17 de febrer del 2010
GRUP DE ROBÒTICA
En la primera sessió el grup de robòtica, vam estar parlant sobre els tipus de robots o objectes robòtics que necessitariem per a colonitzar Mart.
Es a dir robots que ens servisin per a tranportar material a Mart o bé robots que investiguessin el planeta del qual volem saber més informació.
Amb l'ajuda de la pluja d'idees feta a la sessió anteior, vam aprendre a construir un robot, vam construir un prototip dels robots que anirien a Mart.
Després vam veure les diferents parts d'aquest robot, els diferents funcionaments fent servir sensors de soroll, vista, etc. Per últim vam aprendre a programar-lo per simular com programariem un robot que estigués en la nostra colònia.
Avans de programar el robot, vam veure un power point on ens explicaven més coses sobre la robòtica: com era un robot, el seu funcionament, les parts bàsiques, perquè ens faria falta a Mart, etc. Ens va ajudar a entendre per que feiem tot allò i per augmentar els nostres coneixements sobre el tema.
IES VENTURA GASSOL
Es a dir robots que ens servisin per a tranportar material a Mart o bé robots que investiguessin el planeta del qual volem saber més informació.
Amb l'ajuda de la pluja d'idees feta a la sessió anteior, vam aprendre a construir un robot, vam construir un prototip dels robots que anirien a Mart.
Després vam veure les diferents parts d'aquest robot, els diferents funcionaments fent servir sensors de soroll, vista, etc. Per últim vam aprendre a programar-lo per simular com programariem un robot que estigués en la nostra colònia.
Avans de programar el robot, vam veure un power point on ens explicaven més coses sobre la robòtica: com era un robot, el seu funcionament, les parts bàsiques, perquè ens faria falta a Mart, etc. Ens va ajudar a entendre per que feiem tot allò i per augmentar els nostres coneixements sobre el tema.
IES VENTURA GASSOL
Grup Energia
En la segona sesió vam anar classe per classe preguntant quina quantitat d'energia necessitaven per fer l'activitat del seu grup, i amb quina energia funcionaria(solar, eòlica...)
Per l'absència del professor Pablo no vam fer l'activitat prevista d'aquest día.
Desprès vam fer una activitat amb un professor sobre l'energia nuclear.
Ángel Sánchez, David Blanco, Yeray García, Joshua Casanova, Melania Sánchez, Mary Edith i José Serena.
SES Badalona
Per l'absència del professor Pablo no vam fer l'activitat prevista d'aquest día.
Desprès vam fer una activitat amb un professor sobre l'energia nuclear.
Ángel Sánchez, David Blanco, Yeray García, Joshua Casanova, Melania Sánchez, Mary Edith i José Serena.
SES Badalona
dimarts, 16 de febrer del 2010
Grup de Telecomunicacions.
Avui hem començat la segona sessió en aquest projecte sobre Mart. Nosaltres, encarregats en la comunicació entre tripulants de la missió espacial BaetuloXXI. Per tal de poder-ho dur a terme necessitem dominar alguns programes informatics. Com per exemple: Processing.
Processing és una aplicació de codi obert amb un llenguatge per a la programació d'imatges animació i so. Va ser inventat per Ben Fry.
Amb aquest programa podem enviar instruccions per a que es dibuixi el que nosaltres volguem. Com a prova nosaltres hem insertat les coordenades de situació i tamany dels objectes que hem volgut que el programa dibuixés. Com a resultat hem obtingut el dibuix d'una casa.
Però es poden obtindre moltes coses mes.
Grup de telecomunicacions: Yaiza Terrón, David Mateo, Marc Moya, Arnau Abellàn, Eudald Boixaderas, Clara Almanza, Júlia Gil i Alex Martín.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Grup Residus
A la primera sessió vem pensar quines serien les funions que hauriem de fer o els problemes que hauriem de solucionar relacionats amb el titol del nostre grup (RESIDUS). Entre tots els membre vem pensar en:
Investigar que podem fer amb els residus que genera la base; una de les solucions que vem trobar va ser la de produir energia amb aquets residus, de marena que podran ser beneficiosos.
Al dividir-nos per fer el disseny de la colònia vem decidir que una de les sales que haurien decompondre la base estaria destinada als residus, aquesta hauria d'estar situada al costat de el taller i el lavoratori.
IES Pompeu Fabra.
Grup Energia
A la primera sessió del projecte Baetulo XXI, vam parlar de les diferents formes i dificultats d'obtenir energia per les colonies a Mart:
- Mart es lluny del sol, per això,es podria treure energia solar amb plaques.
- També es podria obtenir energia eólica,amb molins de vent, l'inconvenient es que hi han vents molt forts.
- No es descarta la possibilitat de obtenir energia nuclear a partir de reactors,pero aquests reactors serien dificils de portar cap a Mart
Mary Edith, Ángel Sánchez, David Blanco, Yeray García, Melania Sánchez, Mary Edith, Christopher Garrido, Joshua Casanova i José Serena.
SES Badalona
Grup Producció Alimentària
Nosaltres a la primera sessió de Producció Alimentària vam parlar sobre com tenia que ser l’alimentació del tripulants, i como tenien que fer per tenir suficient i les coses necessàries. Primer vam pensar que teníem que Proporcionar una bona alimentació sana i equilibrada. Segon Obtenir tots els aliments suficients per tot el viatge, i tercer la alimentació que hi hauria tendria que afavorir la moral de tots el tripulants. Llavors vam dir que allà a Mart necessitaríem un Hivernacle per els aliments. Per poder tenir tot tipus de aliments, Fruites, Hortalisses...
IES La Pineda.
divendres, 12 de febrer del 2010
Grup Aigua
El principal problema de l'aigua a Mart és que es troba en estat sòlid. Això és degut a que a Mart la pressió és massa baixa (entre 10 i 7 hP) i per molt que l'escalfem només aconseguirem aigua en estat gasós.
Per solucionar el problema la colònia ha d'estar presuritzada, és a dir a una pressió semblant a la de la Terra (1013 hP). Després fer això hauríem de disposar d'un magatzem d'aigua on hi hagués una bomba d'aigua que la passés a estat líquid i un sisitema de canonades per tota la colònia per poder distribuir-la.
IES Isaac Albéniz
Per solucionar el problema la colònia ha d'estar presuritzada, és a dir a una pressió semblant a la de la Terra (1013 hP). Després fer això hauríem de disposar d'un magatzem d'aigua on hi hagués una bomba d'aigua que la passés a estat líquid i un sisitema de canonades per tota la colònia per poder distribuir-la.
IES Isaac Albéniz
Grup domótica: Paràmetres a controlar.
En la primera sesió del grup Domótica, vam parlar del tema i extraguè: els paràmetres a controlar.
Van creure importants la climatització (controlador de funcions vitals), l'il·luminació i la seguretat exterior, de tots els que vam nombrar. Aquests paràmetres necesitaven unes característiques tecnològiques: lleuger, energicament eficient, sencill en el sentit de la facilititat d'instal·lar i programar i el seu manteniment. Més tard, el seu disseny en la colònia havia de ser pràctic en els susdits dipositius i adaptables. Cada dispositiu en l'habitació al seu laboratori, connectats mitjançant un cablejat superior (sostre), separats entre electrònic i domòtic per colors. Finalment, el seu disseny es basa en caixes empotrables en cada habitació, amb el seu dispositiu de protecció i servei.
Van creure importants la climatització (controlador de funcions vitals), l'il·luminació i la seguretat exterior, de tots els que vam nombrar. Aquests paràmetres necesitaven unes característiques tecnològiques: lleuger, energicament eficient, sencill en el sentit de la facilititat d'instal·lar i programar i el seu manteniment. Més tard, el seu disseny en la colònia havia de ser pràctic en els susdits dipositius i adaptables. Cada dispositiu en l'habitació al seu laboratori, connectats mitjançant un cablejat superior (sostre), separats entre electrònic i domòtic per colors. Finalment, el seu disseny es basa en caixes empotrables en cada habitació, amb el seu dispositiu de protecció i servei.
Valoració general de los 4 propostes (Grup de llençament i transport; IES BiO)
Base Juan Carlos I a l'Antàrtida (Font: web del CSIC)Hem mirat els projectes i podríem fer algunes valoracions de caràcter general. Hem mirat també fotos de la base Juan Carlos I.
1. Totes les bases són de forma rectangular. Quins avantatges o inconvenients té? Pot ser que una base en forma circular vagi millor ja que els vents de marts no toparan tan violentament con si fos una base rectangular.
2. Es podria construir una gran base o millor unes quantes de petites? Creiem que seria millor una gran base ja que la petita té l'inconvenient del transport en petits viatges.
3. Quina seria la millor de les 4 propostes de distribució general? La conclusió que treiem de les propostes és que les àrees relacionades han de estar juntes: cuina i hivernacle, per exemple.
4. Valorem positivament l'àrea de relax perqué creiem necessari una zona apartada per poder estar sol.
PS: Algú te el link al video que vam veure l'altre dia a la presentació?
dimarts, 9 de febrer del 2010
Dissenyant la colònia: proposta 2
A la nostre primera sessió en el grup de 16 persones, mentre anàvem dibuixant la nostre colònia a mart, anàvem debatin unes qüestions i dèiem quin era l’objectiu a la colònia de mart, entre altres coses. També vam arribar a la cort que per tenir el mínim per sobreviure, hem de portar molt de pes: Aquestes son alguns punts de la reunió
- Un mínim de 16 persones haurien d’anar a Mart
- L’objectiu d’aquesta expedició es científica. Sempre per investigar.
- A mart hi posarem: La nostre colònia permanent i resistent composta per un hivernacle (plantes, animals), habitacions per dormir i per relaxar-se (sala conjunta), una cuina, un lavabo, un aeroport, un laboratori, un taller de mecànica i construir, entre altres coses, un lloc on emmagatzemar l’energia.
- Aquesta energia podria ser solar, eòlica, residus orgànics que es cremarien i hauríem de re-utilitzar l’aigua que ens portéssim de la Terra
- Parlant de combustible, es molt difícil trobar una solució. Tot dependrà del que ens trobem a Mart ja que nosaltres no ens podríem emportar el doble de combustible per els dos viatges.
- En les comunicacions, hauríem de posar un satèl·lit a Mart i un altre a la Terra de molta potencia per reduir els temps d’espera.
A part de totes aquestes observacions, també vam veure que necessitàvem una zona de canvi d’atmosfera per prevenir ensurts i construir alguna mena de sistema de canonades i conductes per on circulessin l’aigua, l’energia i l’electricitat. Per tant, el temps aproximat del viatge serien 900 dies.
Dissenyant els espais de la colònia
A la sessió del passat divendres vam començar a plantejar-nos com havia de ser la nostra colònia. A continuació veureu en els següents posts les imatges dels croquis fruit del vostre treball en equip. Us animem a comentar les imatges i a discutir sobre la conveniència o no de la distribució que es proposa.
divendres, 5 de febrer del 2010
El Blog de Mart XXI: el quadern de bitàcola del projecte
Cada grup de treball podrà anar incorporant les seves conclusions, visions, experiències i reflexions sobre el projecte en aquest blog. Us convidem a fer-lo vostre i a convertir-lo en un veritable recull de la feina realitzada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)